Elucubracions Mentals

Pot ser xocant, però em considero racista. I de fet, penso que en gran mesura tots en som de racistes. I això que va en contra de les meves conviccions. Però analitzem’ho fredament. Per què asseguro que tots en som de racistes ?

L’home, i la societat que forma amb altres homes, veu temerós alló que els és desconegut. És inherent a les persones, doncs en el fons som animals (ens agradi o no) i tots els animals defugen instintivament d’alló que no coneixen. Tant sigui mantenint una distància més que prudencial, com allunyant-se’n inmediatament en reconèixer un moviment que pot indicar perill.

Nosaltres, els homes, no hem abandonat del tot certs instints animals. L’instint de supervivéncia és a dins nostre, amagat discretament, perquè en la major part del dia no ens és menester fer-lo aflorar. Ens sentim protegits, amb la nevera (més o menys) plena, amb la nostra llar, envoltats de la nostra familia , amb els companys d’aquella feina que, per sort o per desgràcia, sempre es monòtona i que ens dona aquesta seguretat de que la nostra bombolla d’auto protecció no s’esguinçarà d’un moment a un altra.

Però aleshores, tornant de la feina, i quan hem deixat el nostre cotxe al pàrquing (més seguretat) ens trobem un grups d’estrangers que vénen de cara. No coneixem l’idioma que parlen, o ens es sinistrament estrany. Ens acostem. Les orelles es posen en alerta i els ulls segueixen al grup instintivament. Fem un anàlisi somer de la situació. Aquesta gent parla una llengua que no entenc, van vestits amb una roba que no em posaria mai ni que fos carnestoltes, van en grup, fi de l’anàlisi preliminar.

Llavors comença l’anàlisi a fons.

Parlen una llengua que no entenc. Quí diu que aquesta gent no estava parlant malament de mí? O potser estaven preparant alguna cosa dolenta. Un crim. Un robatori. Segur que no devien parlar de res bo.

I aquesta manera d’anar vestits? Després diuen que els nousvinguts es volen integrar. Doncs que començin canviant-se la roba aquesta, carai!

I això d’anar en grup què? Sí, sí, integració. Però ells mateixos es crean guettos, cercles tancats. Si es volen integrar, per què no hi ha cap català amb ells?

El grup ja ha passat. L’ull clínic ara està pendent d’altres coses encara que el cervell no les està analitzant. Ara està acabant de pensar aquestes frases.

I aleshores vé el punt d’inflexió. Un cop ha passat el perill, l’instint de conservació torna a fer-se fonedís i es pot reflexionar fredament sobre el que ha passat fa uns segons. De seguida vénen les conviccions a reunir-se amb els pensaments.

Què ha passat? Per què estic pensant que no deuen dir res de bo? El fet que no els entengui no significa res. De fet, semblava que anàven a divertir-se. Tot plegat, avui és divendres. Deuen anar al bar que hi ha al final del carrer, tal i com faria un grup de catalans de la seva edat.

I la seva roba? Si només cal mirar com van vestits els joves avui dia. Encara que no vagin com aquests que acaben de passar, jo tampoc no em vestiria amb xandalls i amb aquests texans que ensenyen els calçotets.

I en quant als grups, jo quan era jove també anava en grup, on tots teníem quelcom en comú, alguna cosa que ens unía i que feia que un altra que no vingués del mateix àmbit li fos difícil d’entrar.

A més, aquesta gent, amb més raó s’han d’ajuntar en grups. Son lluny de la terra que els va veure créixer. Jo, si hagués d’anar a un lloc llunyà, buscaria catalans, per tal de sentir-me una mica més a prop de la terra que estimo. De fet, aquesta gent, està fent el mateix que faria jo.

Ja està. Tot ha passat. Em torno a sentir segur... només fins que em trobi un altra immgrant.